Una novel•la gòtica en un context històric

Nota de l’autor (alguns aclariments) Molts dels protagonistes d’aquesta novel•la son fruit de la invenció de l’autor, encara que ocupen un lloc en uns esdeveniments i uns personatges que si van existir. Així com va existir Bernat de Cabrera i es un fet demostrat que va ser conseller del rei Pere el Ceri-moniós, també és real la existència de la seva muller Timbor de Fenollet, casada amb el vescomte l’any 1321 i que van tenir dos fills: Bernat i Ponç. Així també s’han respectat les dates, durant el 1350 es va casar el petit dels Cabrera amb Margari-da Foix i es van haver de retardar les noces per la mort del seu germà Ponç, casat amb Beatriu de Car-dona, que va morí víctima de “la pesta negra” l’any 1349, epidèmia que va arrasar bona part de la po-blació, tal com explica aquest relat. Realment van tenir lloc els fets que aquí es relaten amb la Unió Aragonesa i Valenciana i les conxorxes que van existir en contra del vescomte de Cabrera, propiciades per Elionor de Sicilia i Enric de Trasta-mara entre d’altres, que van acabar amb la mort de Bernat II de Cabrera l’any 1364. L’episodi de “La Torre del Oro” també es un fet històric. El fill del vescomte, també anomenat Bernat va ser retingut a Sevilla per Pere el Cruel, després que el petit dels Cabrera, creués l’Ebre per posar-se del costat dels castellans en senyal de revenja per la mort del seu pare. Aquest havia estat ajusticiat per Pere el Cerimoniós a Saragossa. Es cert que va existir un captiveri del rei d’Aragó a Saragossa i que Bernat de Cabrera el va aconseguir alliberar, repetint-se el mateix fet un temps després a València. També es comprovat com el vescomte es va retirar a fer vida monàstica al monestir de Sant Salvador de Breda en un període de tres anys, del 1344 fins el 1347 i que va acabar amb l’encàrrec del rei d’Aragó en encomanar-li la procuradoria de l’infant Joan. Això queda exposat a “Les cròniques de Pere el Cerimoniós”: «E nós, romanint així, e no havíem qui ens servís de majordom ne d’altres oficis de cavallers, diguem a mossèn Bernat de Cabrera, qui era ab nós e qui novellament havíem tret de Sent Salvador de Brea, e venc ab nós aquell viatge, on ell estava apartadament per fer vida solitària, que ens servís de majordom e així es féu.» Aquesta decisió segons l’obre de Santiago Sobre-qués, “Els barons de Catalunya” tindria a veure amb l’ànsia del vescomte d'apartar-se dels afers mun-dans. Tindria força lògica, doncs, que les obligacions vescomtals acabessin recaient en els seus fills i en Timbor de Fenollet, tal i com recull aquest relat. A més segons l’estudi fet per Alejandro Martínez Giralt a “L’agitat retir monàstic del vescomte Bernat de Cabrera” (Cuadrerns de la Selva, 2008) Es fa es-ment de la preocupació que tenia en aquells mo-ments el bisbe de Girona en un assumpte tant deli-cat, arribant a escriure una carta al Papa el 31 d’octubre de l’any 1946, en la que explicava com la vescomtessa seguia pressionant per dissoldre el ma-trimoni. A més també es qüestiona en aquesta obra, les dates del retir de Bernat de Cabrera a Breda, ja que moltes conflueixen amb moments d’agitada vida política per part del vescomte. També va haver un Arnau de Vilademany i un cas-tell d’Argimon, en aquells temps formant part de les possessions dels Cabrera, tot i que no està escrit en lloc que aquest noble participés en cap missió. Així també forma part de la ficció, el duel entre Martí i en Fageda, es una concessió de l’autor, ja que es poc probable que es pogués produir, i menys encara que tinguessin l’oportunitat de fer-ho, donat la custodia a la que el castell es veia sotmès. Just en aquell temps també es duia a terme una gran reforma del castell de Montsoriu que utilitzava com a mà d’obra els pagesos de remença, que hi es-taven obligats a contribuir amb el seu esforç. No va existir mai cap projectista anomenat Mateu de Vinebre, ni cap cavaller amb el nom de Martí Montagut. Així com son inventats els noms de Joanot Fageda o el jutge Ferran de Liaga. El cas d’en Joa-not Fageda, que en aquest obra se li atribueix ser la mà dreta del vescomte, ben podria haver tingut a-quest paper en la historia real, Francesc de Malla. Però atribuint-li per raons novel•lesques un caràcter tan cruel s’ha decidit triar un nom inexistent. Més controvèrsia pot aportar la existència de l’abat Attó de Torrella, que tot i no estar recollit en cap enciclopèdia si es parla d’ell en alguns llistats d’abats del Monestir de Sant Salvador de Breda, com el recollit a l’obra “Viaje literario por las iglesias de España” escrit per Jaime Villanueva l’any 1951. Tot i que no es demostrat que participés en cap missió encomanada per la seva senyora Timbor de Fenollet. En quan als escenaris, la muralla d’Hostalric enca-ra ens contempla i el majestuós castell de Montsoriu tot just acaba de ser reformat. La parròquia de Joa-net dedicada a Sant Mateu a Arbúcies segueix dem-peus, tot i que ara es destina a altres finalitats. L’ermita a Viabrea en honor a San Esteve de Sa-bruguera encara es conserva tot i que després del segle XVI es va dedicar a Sant Llop. També podem gaudir encara a Riells del Mont-seny de l’ermita dedicada a Sant Martí i a Breda del monestir de Sant Salvador.