Montsoriu l'inexpugnable

Les conquestes de Pere el Cerimoniós no estaven agradant a la cort castellana. Les vies comercials cap a Sardenya i Grècia eren l’enveja de la penínsu-la central. Pere sabia què aquelles revoltes locals eren patrocinades pels nobles de Castella, i fins i tot pel mateix rei. Cada conflicte era una oportunitat úni-ca per mesurar les forces de l'enemic, sense oblidar què en cada batalla es podia capgirar el color d'al-guns escuts. Potser quan Alfons XI de Castella ata-qui Catalunya, ja tindrà a tota la noblesa valenciana i aragonesa del seu costat. I amb aquestes pors, la dona de Mossèn Bernat de Cabrera, ja havia donat ordres per què Martí Mon-tagut sortís a ajudar al seu home. I tenint en compte el perill que corria no havia d'oblidar la seva missió principal, miraria d'esbrinar qui quedava d'un bàndol o altre després de l'ultima batalla. En el seu viatge, i no sense protestar mil cops, l'ha d'acompanyar l’Abat Torrella. De vegades hi ha portes que només les obre l’església. Però mentre arriba el moment de marxar, al castell de Montsoriu continuen les feines de reparació i am-pliació.