PÒESIA AL MONTSENY

Soc d'allà on em porteu
on la tramontana crida
les cançons que no sabeu
Les que duen la besada
Humida del mes d'abril
Que il.luminen la rosada
Fresca del dematí.
Soc d'allà on les muntanyes
Dibuixen damunt del cel
les serres que a voltes parlen
la historia del meu Montseny
No vull mes riqueses
Que les que el bosc m`ha donat
Els teus rierols d'aigua fresca
Que neixen del meu passat.
La olor d'herba fresca
Que en llevar-me amb el nou jorn
Em porta per les dreceres
Bosc endins cap al profon
De la verdor mes intensa
Que jo conec en el mon
I al tardor que jo espero
Seràn com quan era infant
Que al braç una cistella
I el bastò penjant a la ma
del rovellò feiem cacera
Per a la masia tornar
Amb les bosses ben plenes
Del que la terra ens ha dat.
vull que aquestes contrades
vegin creixer els meus fills
i que rebin com jo la bessada
que un cop em va donar a mi
la que porta la tarda
plujosa d'un mes d'abril
o quan el sol s'amaga
timit entre els camins
que si el suprem em reclama
,i no vulgui sigui aviat,
del meu cos em feu flamas
m'escampeu per el llindar
d'aquesta terra preuada
que per sempre haig d'estimar